Zumzum•Ka és un diàleg obert i enriquidor que neix entre dos creadors i amics, el coreógrafo i ballarí Cesc Gelabert, i el pintor i escenògraf Frederic Amat, als que després es suma el compositor francès Pascal Comelade autor de la música original. La presència inspiradora de la poesia de Patrick Gifreu afegeix un element enriquidor a aquesta unió artística.
Zumzum•Ka és un brunzit, un concupiscente ull que es posa sobre la subtil línia que assenyala els límits de la realitat i la ficció. És també el poder de la mirada. Aquesta mirada perversa sobre un objecte desitjat que et captiva. La dansa. Aquesta mateixa mirada que et condemna a veure únicament uns cossos que es mouen. Zumzum•Ka és una invitació a confiar més en la imaginació que en l'observació realista de les coses.
Amat, codirector d'espectacle al costat de Gelabert, ha ideat una freda i suggeridora escenografia. Una pista de gel l'horitzó del qual es perllonga cap d’alt. Aquest espai sens fi està limitat per unes franges fosques i per diminuts senyals, en forma de banderes. Fiten la llibertat dels homes i dones, que es llisquen pel vertiginós trampolí de la vida. El trampolí present físicament ens mira. Risc. Suspensió. Caiguda.
Gelabert emergeix com un home-ocell, amb el seu bec il·luminat. És l'home Ka. Un ésser lliure. El mestre de cerimònies d'aquest ritu oníric. L'arrogant llum que embolica l'escenari emfatitza les poètiques imatges que neixen de la interrelació dels intèrprets, tres homes i quatre dones. La dansa és fluida. El moviment dels ballarins és lliscant. Patinadores de somnis.
La forma de la lletra Ka, és para Amat i Gelabert una lletra de segle XX, que els recorda artistes contemporanis, Kafka, Kandinsky o Klee. Una lletra plàsticament bella, que inspira gestos entrecreuats.
Zumzum•Ka té una lectura plural. És un suggeriment visual amb una resposta emotiva. Grans guants de goma, una dona gos, o un bec il·luminat, únicament són elements per a provocar els sentits d'espectador. Poesia o erotisme dels objectes quotidians.
La candenciosa i cinematogràfica música de Pascal Comelade evoca un món nostàlgic. Les seves notes recreen vivències de passat. Tenen sabor a circ i revetlla. Ecos melòdics que radien sobre l'escena bullícies i silencis.
Zumzum•Ka és un espectacle diàfan, en el qual, sota la varietat de formes creades per Gelabert, Amat i Comelade, batega des del principi una mateixa inquietud gairebé perturbadora, la insalvable distància entre la realitat i el somni. Ells la descobreixen amb la seva mirada.
CARMEN DEL VAL
El Pais