ZUMZUM és una paraula onomatopeïca que descriu el so d'un eixam d'abelles o d'una munió de gent. La lletra K és anàloga a la persona cándida, al caminant: és la lletra que camina; una espasa que talla en totes les adreces. És un reconeixement a destacats artistes del segle XX: Kafka, Kandinsky, Klee, Kantor i altres.
ZUMZUM·KA és més una provocació de la imaginació que un sentiment realista: és una obra diàfana que minimitza la diferència entre el somni i la realitat. Gelabert, Amat i Comelade evoquen un lloc nostàlgic en el qual es despleguen figures oníriques en un paisatge fred. Una silueta fosca amb un bec cònic està asseguda en un trampolí. Un home-ocell mirant fixament cap a davant, en silenci; les seves reflexions fan eco en la superfície de gel mentre observa i escolta afablement com els patinadores onírics construïxen el seu diàleg interrelacionat.
El resultat és un somni a mig camí entre un món malenconiós i una energia inestable, que marca el camí de la coreografia cap a la seva obligatori i vertiginós final.
A. G. A. |
