|
Biografia La producció de l’espectacle Desfigurat (1985), marca l’inici d’una trajectòria integrada per més de vint-i-cinc obres que Cesc Gelabert ha coreografiat per a la companyia, entre peces de grup i diversos solos dels quals ell n’és l’intèrpret. La companyia desenvolupa les seves activitats com una companyia de dansa contemporània internacional amb base a Barcelona. Des de l’any 1987 és companyia associada del Teatre Lliure de Barcelona, i l’any 2003 es converteix oficialment en resident d’aquest teatre, que coprodueix i presenta les noves produccions. El Hebbel Theater de Berlín ha estat principal coproductor i soci durant un llarg i fructífer període que ha permès a la companyia realitzar molts projectes i presentar el treball de Gelabert a Berlín. Gelabert Azzopardi ha funcionat com una estructura autònoma i independent que rep recolzament i ajut econòmic del govern autònom de Catalunya, de l’Ajuntament de Barcelona i del Ministeri de Cultura d’Espanya.
El coreògraf i solista Cesc Gelabert marca l’estil amb la seva visió personal del moviment. Els seus conceptes s’adapten i es treballen sobre el ballarí, sense que aquest perdi la identitat personal com intèrpret. Al llarg de la seva trajectòria, Cesc Gelabert i Lydia Azzopardi han contractat artistes de diferents àmbits que comparteixen una sòlida formació tècnica, posant èmfasi en l’autenticitat del moviment i de la interpretació. Les coreografies s’inspiren en diversos temes i no expliquen històries lineals. La companyia s’ha creat una alta reputació al llarg dels anys que li ha permès arribar a una audiència amplia i diversa. L’objectiu és crear qualitat i portar la dansa a un públic més ampli possible.
Gelabert és un dels coreògrafs i ballarins espanyols més influents del moment. Com a artista emblemàtic i enormement versàtil que és, ha contribuït de manera notable a la creació d’una cultura de la dansa a Espanya. Ballarí, coreògraf i director, Cesc Gelabert neix a Barcelona. Comença els seus estudis de dansa en 1969 quan una amiga el posa en contacte amb l'estudi d'Anna Maleras, on ella assisteix com alumna. Aviat entra a formar part del grup d'Anna Maleras i a rebre classes de jazz, contemporani i altres tècniques, alhora que comença a experimentar amb les seves pròpies coreografies. No deixa de cultivar la seva afició pel futbol i de jugar tots els caps de setmana com capità del seu equip. Simultàniament, comença la carrera d'arquitectura a la Universitat Politècnica de Barcelona, carrera que, després d’anys d’estudi, decideix abandonar per a dedicar-se a la dansa. La seva primera coreografia la realitza l’any 1972, i un any més tard crea el seu primer solo Acció – 0, en col·laboració amb F. Amat, mentre actua, durant algunes nits, a cabarets i continua rebent classes de jazz i contemporani de professors internacionals. El seu professor preferit era Matt Mattox, de qui va rebre classes a Londres. Altre cop a Barcelona, en 1976, crea Acció I amb Toni Gelabert i F. Amat. Tant aquesta obra com Acció 0 es presenten sota la denominació d’Espai de Dansa a la Sala Vinçon i al Teatre Lliure de Barcelona, i a altres espais. En 1977, amb Espai de dansa presenta Ver-estiu-altumne-ivern-1, obra per a set ballarins, al Saló Diana de Barcelona. L’any 1978 decideix anar a Nova York, on viurà durant dos anys, i coneix de primera mà l’escena dansística de la ciutat. Durant aquest temps, alterna treballs diversos i actuacions amb la creació d’obres col·lectives amb ballarins postmoderns i nous solos per a ell. My Old Corduroy Suit es presenta al teatre Kitchen i va tenir una bona rebuda, cosa que el va permetre esdevenir membre actiu de la comunitat de dansa de Nova York. L’any 1980, de tornada a Barcelona, comença a col·laborar amb la ballarina Lydia Azzopardi, actuant arreu d’Espanya i en festivals de França i Itàlia. El seu centre de creació fou La Fàbrica, un important local de dansa de Barcelona dirigit per Toni Gelabert i Norma Axenfeld. El 1985 Gelabert i Azzopardi funden la companyia que duu el seu nom i presenten Desfigurat, la seva primera producció de dansa de gran format. La companyia es consolida i s’estableix definitivament a Barcelona. Simultaneament, Fabià Puigserver, fundador del Teatre Lliure de Barcelona, invita a la companyia a associar-se i realitzar coproduccions i llargues temporades d’exhibició. L’any 2003 Gelabert Azzopardi Companyia de Dansa passa de ser companyia associada a companyia resident del Teatre Lliure. El 1987 i 1988 crea dues obres: Rèquiem (Verdi) i Belmonte. La música d’aquesta última és una composició original de Carlos Santos, amb qui havia col·laborat a Nova York. L’artista Frederic Amat va ser l’encarregat de dissenyar els decorats i el vestuari. Totes dues obres es converteixen en peces emblemàtiques de la història de la dansa a Espanya. La companyia realitza una gran gira per mols teatres d’ Espanya i actua en els festivals més importants d’Europa, Amèrica i Asia. Cesc Gelabert desenvolupa un llenguatge íntimament relacionat amb un estil molt personal i una presència poderosa com a solista en l’àmbit internacional. A mesura que la companyia creix, el llenguatge coreogràfic va adquirint un estil homogeni. Es contracten ballarins d’àmbits diferents, tots ells amb una formació tècnica sòlida i un vocabulari que era pura forma dansística. Juntament amb la companyia, Gelabert continua creant solos per a ell en col·laboració amb artistes de tots els àmbits. A finals dels anys vuitanta, mentre actua al Festival d’Ais de Provença, coneix Nele Hertling, directora del Teatre Hebbel de Berlín. Aquesta trobada marca l’inici d’una relació llarga i productiva: la companyia Gelabert Azzopardi es converteix en coresident del Teatre Hebbel, col·laboració que finalitzaria l’any 2003. Durant aquest període llarg en què viu entre Barcelona i Berlín, Gelabert coneix el coreògraf alemany Gerhard Bohner i descobreix la seva obra. Entre ells dos es crea un lligam, ja que tots dos són solistes i es tenen una admiració mútua. Després que Bohner morís el 1992, Gelabert decideix reconstruir i interpretar la seva obra Im Goldenen Schnitt I /II, dues versions d’un solo que desenvolupa a partir de les seqüències de vídeo de Cosima Santoro. Ben aviat presenta Im Goldenen Schnitt I en els festivals més importants de l’escena internacional i el solo obté un gran èxit. No hi ha dubte que el resultat de la combinació de la coreografia de Bohner i la interpretació de Gelabert converteixen aquesta obra en una experiència singular i inoblidable. L’any 2010 reconstrueix i interpreta un tercer solo de Bohner, Schwarz Weiss Zeigen. En el Grec 2010 presenta amb Frederic Amat l’espectacle KI, una coproducció del Festival de Barcelona i el Yachiyoza Centenary Committee de Yamaga, Japó. Un any més tard, a l’edició del Grec 2011, estrena La muntanya al teu voltant, un muntatge de Gelabert Azzopardi per a dotze ballarins de la companyia i dotze sardanistes. Cesc Gelabert ha creat el solo In a Landscape per a Mikhail Baryshnikov. Ha realitzat encàrrecs per David Hughes, Balletto di Toscana, Tanztheater Komische Oper, Ballet Gulbenkian, Larumbe Danza i Hermès. A més, ha col·laborat amb grans personalitats de les arts escèniques com ara Fabià Puigserver, Núria Espert, Jorge Lavelli, Montserrat Caballé, Milva, Gerardo Vera, Pilar Miró, Lluis Pasqual, Emilio Sagi, Carles Santos, Frederic Amat, Mario Gas, Julia Migenes Johnson, José Maria Sáncehz-Verdú, Kanjuro VII, Lorenzo Mariani i Giancarlos del Monaco, entre altres.
Després de completar els estudis a la London Contemporary Dance School, desenvolupa la seva carrera com a ballarina i intèrpret col·laborant amb diversos coreògrafs, com ara Robert North, Jane Dudley, Bob Cohan i Ana Sokolow. En qüalitat de mestra ensenya dansa contemporània a l’Òpera de Zuric i a l’escola Mudra de Maurice Béjart, a Brussel·les, on figura com a professora resident. Imparteix cursos de composició i improvisació a l’Institut de Teatre de Barcelona, i en moltes ciutats d’Europa. L’any 1983 Lydia Azzopardi inicia la seva col.laboració amb Cesc Gelabert, actuant internacionalment amb la seva companyia, que formen a Barcelona, l’any 1985. A més a més de codirectora e intèrpret, participa en qüalitat de dissenyadora de vestuari i estilista en la majoria de les produccions de la companyia. També ha dissenyat per a la Komische Oper, el Balletto di Toscana, el Ballet Gulbenkian, i Mikhail Baryshnikov, per qui va crear el vestuari del solo que Cesc Gelabert creà per al ballarí. Col.labora en produccions de teatre, cinema, vídeos i òpera, a la vegada que imparteix conferències sobre disseny de vestuari per a la dansa. De forma esporádica, participa com intèrpret en projectes d’altres creadors. L’any, 2006, guanya el Premi Ciutat Barcelona i el Premi FAD Aplaudiment Sebastià Gasch 2005-2006, pel disseny de Psitt!! Psitt!! i Caravan.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
