|
Biografia La producció de l’espectacle Desfigurat (1985), marca l’inici d’una trajectòria integrada per més de vint-i-cinc obres que Cesc Gelabert ha coreografiat per a la companyia, entre peces de grup i diversos solos dels quals ell n’és l’intèrpret. La companyia desenvolupa les seves activitats com una companyia de dansa contemporània internacional amb base a Barcelona. Des de l’any 1987 és companyia associada del Teatre Lliure de Barcelona, i l’any 2003 es converteix oficialment en resident d’aquest teatre, que coprodueix i presenta les noves produccions. El Hebbel Theater de Berlín ha estat principal coproductor i soci durant un llarg i fructífer període que ha permès a la companyia realitzar molts projectes i presentar el treball de Gelabert a Berlín. Gelabert Azzopardi ha funcionat com una estructura autònoma i independent que rep recolzament i ajut econòmic del govern autònom de Catalunya, de l’Ajuntament de Barcelona i del Ministeri de Cultura d’Espanya.
El coreògraf i solista Cesc Gelabert marca l’estil amb la seva visió personal del moviment. Els seus conceptes s’adapten i es treballen sobre el ballarí, sense que aquest perdi la identitat personal com intèrpret. Al llarg de la seva trajectòria, Cesc Gelabert i Lydia Azzopardi han contractat artistes de diferents àmbits que comparteixen una sòlida formació tècnica, posant èmfasi en l’autenticitat del moviment i de la interpretació. Les coreografies s’inspiren en diversos temes i no expliquen històries lineals. La companyia s’ha creat una alta reputació al llarg dels anys que li ha permès arribar a una audiència amplia i diversa. L’objectiu és crear qualitat i portar la dansa a un públic més ampli possible.
Gelabert és un dels coreògrafs i ballarins espanyols més influents del moment. Com a artista emblemàtic i enormement versàtil que és, ha contribuït de manera notable a la creació d’una cultura de la dansa a Espanya. Ballarí, coreògraf i director, Cesc Gelabert va néixer a Barcelona. Comença els seus estudis de dansa en 1969 quan una amiga el posa en contacte amb l'estudi d'Anna Maleras, on ella assisteix com alumna. Aviat entra a formar part del grup d'Anna Maleras i a rebre classes de jazz, contemporani i altres tècniques, alhora que comença a experimentar amb les seves pròpies coreografies. No deixa de cultivar la seva afició pel futbol i de jugar tots els caps de setmana com capità del seu equip. Simultàniament, comença la carrera d'Arquitectura en la universitat Politècnica de Barcelona, que pràcticament acaba, però decideix abandonar per a fer-se ballarí. La seva primera coreografia la va crear l’any 1972, seguida del seu primer solo Acció – 0 l’any 1973, en col·laboració amb F. Amat, mentre actuava alguns vespres en un cabaret i continuava rebent classes de jazz i contemporani amb professors visitants. El seu professor preferit era Matt Mattox, de qui va rebre classes a Londres. De tornada a Barcelona forma el seu primer grup de dansa i debuta amb la producció Ver-estiu-altumne-ivern-I, obra per a set intèrprets. 1976 va ser l’any de la seva primera actuació en el Teatre Lliure de Barcelona. L’any 1978 va decidir marxar a Nova York, on va viure durant dos anys, i va conèixer de primera mà l’escena dansística de la ciutat. Durant aquest temps, va alternar treballs diversos i actuacions amb la creació d’obres col·lectives amb ballarins postmoderns i nous solos per a ell. My Old Corduroy Suit es va presentar al teatre Kitchen i va tenir una bona rebuda, cosa que el va permetre esdevenir membre actiu de la comunitat de dansa de Nova York. L’any 1980, de tornada a Barcelona, va començar a col·laborar amb la ballarina Lydia Azzopardi, actuant arreu d’Espanya i en festivals de França i Itàlia. El seu centre de creació fou La Fàbrica, un important local de dansa de Barcelona dirigit per Toni Gelabert. El 1985 Gelabert i Azzopardi van fundar la companyia que duu el seu nom i van presentar Desfigurat, la seva primera producció de dansa de gran format. La companyia es va consolidar i es va establir definitivament a Barcelona. Simultaneament, Fabià Puigserver, fundador del Teatre Lliure de Barcelona, invita a la companyia a associar-se i realitzar coproduccions i llargues temporades d’exhibició. El 1987 i 1988 va crear dues obres: Rèquiem (Verdi) i Belmonte. La música era una composició original de Carlos Santos, amb qui havia col·laborat a Nova York. L’artista Frederic Amat va ser l’encarregat de dissenyar els decorats i el vestuari. Totes dues obres es van convertir en peces emblemàtiques de la història de la dansa a Espanya. La companyia realitza una gran gira per mols teatres d’ Espanya i actua en els festivals internacionals de dansa més importants d’Amèrica Llatina i Europa. Cesc Gelabert ha desenvolupat un llenguatge íntimament relacionat amb un estil molt personal i una presència poderosa com a solista en l’àmbit internacional. A mesura que la companyia creixia, el llenguatge coreogràfic anava adquirint un estil homogeni. Es van contractar ballarins d’àmbits diferents, tots ells amb una formació tècnica sòlida i un vocabulari que era pura forma dansística. Juntament amb la companyia, Gelabert va continuar creant solos per a ell en col·laboració amb artistes de tots els àmbits. A finals dels anys vuitanta, mentre actuava al Festival d’Ais de Provença, va conèixer Nele Hertling, directora del Teatre Hebbel de Berlín. Aquella trobada marcaria l’inici d’una relació llarga i productiva: la companyia Gelabert Azzopardi es va convertir en coresident del Teatre Hebbel, col·laboració que finalitzaria l’any 2003. Durant aquest període llarg en què va viure entre Barcelona i Berlín, Gelabert va conèixer el coreògraf alemany Gerhard Bohner i va descobrir la seva obra. Entre ells dos existia un lligam, ja que tots dos eren solistes i es tenien admiració mútua. Després que Bohner morís el 1992, Gelabert va decidir reconstruir i interpretar la seva obra Im Goldenen Schnitt I /II, dues versions d’un solo que desenvolupa a partir de les seqüències de vídeo de Cosima Santoro. Ben aviat va presentar Im Goldenen Schnitt I en els festivals més importants de l’escena internacional i el solo va tenir un gran èxit. No hi ha dubte que el resultat de la combinació de la coreografia de Bohner i la interpretació de Gelabert van convertir aquella obra en una experiència singular i inoblidable. Im Goldenen Schnitt I encara es representa. Gelabert Azzopardi companyia de dansa és resident del Teatre Lliure de Barcelona des de l’any 2003. Actualment, Gelabert es troba de gira amb l’última producció de la companyia, Sense Fi i Conquassabit, després d’una aclamada estrena a Barcelona i al Festival Internacional d’Edimburg. Cesc Gelabert ha creat el solo In a Landscape per a Mikhail Baryshnikov. Ha realitzat encàrrecs per David Hughes, Balletto di Toscana, Tanztheater Komische Oper, Ballet Gulbenkian i Larumbe Danza. A més, ha col·laborat amb grans personalitats de les arts escèniques com ara Núria Espert, Jorge Laveli, Montserrat Caballé, Milva, Gerardo Vera, Pilar Miró, Lluis Pasqual, Emilio Sagi, Carles Santos, Frederic Amat, Mario Gas i Julia Migenes Johnson, entre altres.
Després de completar els estudis a la London Contemporary Dance School, desenvolupa la seva carrera com a ballarina i intèrpret col·laborant amb diversos coreògrafs, com ara Robert North, Jane Dudley, Bob Cohan i Ana Sokolow. En qüalitat de mestra ensenya dansa contemporània a l’Òpera de Zuric i a l’escola Mudra de Maurice Béjart, a Brussel·les, on figura com a professora resident. Imparteix cursos de composició i improvisació a l’Institut de Teatre de Barcelona, i en moltes ciutats d’Europa. L’any 1983 Lydia Azzopardi inicia la seva col.laboració amb Cesc Gelabert, actuant internacionalment amb la seva companyia, que formen a Barcelona, l’any 1985. A més a més de codirectora e intèrpret, participa en qüalitat de dissenyadora de vestuari i estilista en la majoria de les produccions de la companyia. També ha dissenyat per a la Komische Oper, el Balletto di Toscana, el Ballet Gulbenkian, i Mikhail Baryshnikov, per qui va crear el vestuari del solo que Cesc Gelabert creà per al ballarí. Col.labora en produccions de teatre, cinema, vídeos i òpera, a la vegada que imparteix conferències sobre disseny de vestuari per a la dansa. De forma esporádica, participa com intèrpret en projectes d’altres creadors. L’any, 2006, guanya el Premi Ciutat Barcelona i el Premi FAD Aplaudiment Sebastià Gasch 2005-2006, pel disseny de Psitt!! Psitt!! i Caravan.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
