Els semidéus es trobaven reunits creant l’ésser humà, es van distreure i se’ls va quedar la massa excessivament rígida. El Déu suprem es va indignar. Atemoritzats, sense saber què fer, algun d’ells va proposar agafar la massa i trencar-la en trossos petits. Així va néixer l’esquelet, un conjunt d’escissions, de ruptures que constitueixen l'essència del moviment de l’ésser humà i la seva ubicació a l’espai. De la mateixa manera, amb la consciència, nosaltres tallem el temps, descomponem la percepció i esculpim un món imaginat. Establim una divisió entre passat, present i futur.

© F. Amat

El solo de Cesc Gelabert es basa en l'ésser humà i la seva relació cíclica amb el temps, un dels misteris universals més seductors que, tard o d’hora, tot individu es qüestiona. Partint del cos, la ment i les emocions, PRELUDIS –un intrument imaginat– fa un recorregut a través del temps i expressa, d’una manera senzilla i profunda, com el cos esdevé el propi instrument del ballarí, un instrument imaginat sobre el qual construeix el seu univers dancístic.
PRELUDIS s’organitza entorn d’una sel.lecció de vint preludis per piano i una fuga, compostos per cinc compositors: Carles Santos, Frederic Mompou, Claude Debussy, Frederic Chopin i Johann Sebastian Bach. L’espai escènic evoca un rellotje, una estructura cíclica a l’entorn del número 12, dins la qual evoluciona el ballarí.

Gelabert planteja aquest espectacle com un punt de reflexió, una mirada sobre sí mateix que sintetitza molts anys de treball com a ballarí i coreògraf damunt de l’escenari. L’artista vol compartir aquest moment amb dos col.laboradors bàsics en la seva trajectòria professional: Frederic Amat i Carles Santos, i, en aquesta ocasió, també amb Jordi Camell, que l’acompanya al piano.
La dansa temperada d'aquest nou solo, PRELUDIS, és, en definitiva, un estat de maduresa, el resum d’una experiència.

© Ros Ribas

© Ros Ribas

© Ros Ribas

© Baltasar Patiño